Democràcia municipal

Les eleccions municipals celebrades el 3 d’abril de 1979 culminaven el procés de transició democràtica després del referèndum de la Constitució, les eleccions generals a les Corts i la tramitació de l’Estatut d’autonomia, que s’havia iniciat a partir del 1978. La constitució dels nous consistoris municipals, el 19 d’abril, suposava fer arribar la democràcia al carrer.

Aquest fet suposava l’inici del retrobament de la ciutadania amb les institucions locals; el franquisme, doncs, perdia l’autoritat que era substituïda per les forces escollides democràticament al consistori. A Canovelles es va formar el primer Ajuntament, i els regidors escollits (PSC/PSOE, PSUC i CiU) van formar un govern de concentració que duraria tota la legislatura. El senyor Francesc Martos seria escollit alcalde de la nova etapa que començava.

Urbanització i serveis públics

Des de la dècada dels anys cinquanta, Canovelles va viure un creixement exponencial de la seva població com a resultat de diferents onades migratòries de persones provinents d’Andalusia i Extremadura principalment, que venien a treballar a les grans empreses de Granollers. En trenta anys, la població va passar de poc més de sis-cents habitants a dotze mil, un increment del 2.000 %, que va convertir Canovelles en una ciutat dormitori. 

Les conseqüències d’aquest gran creixement en tan poc temps van ser diverses: una expansió urbanística desordenada, grans mancances en infraestructures, i una falta de cohesió social i d’identitat col·lectiva. Els nous ajuntaments van haver d’encarar aquests grans reptes des del primer moment de la seva constitució.

Als darrers anys del franquisme, la planificació urbana a Canovelles havia estat inexistent, i la ciutat havia crescut de forma desordenada i especulativa. Això fet va generar un important desordre urbanístic, amb moltes mancances de serveis comunitaris que els primers ajuntaments democràtics van haver d’afrontar urgentment dotant-se d’unes normes i lleis per gestionar l’espai públic.

El 1980 s’aprovaven les Normes subsidiàries de planejament, que donaven les primeres eines per afrontar aquest repte urbanístic, i permetien fer front a les necessitats principals, com ara la xarxa de aigües residuals. El 1984 es va redactar el Pla general d’ordenació urbana (PGOU), el principal element legislatiu per ordenar la ciutat. Aquest pla es va elaborar conjuntament amb els ajuntaments de Granollers i les Franqueses, degut a la continuïtat urbanística dels tres municipis.

Un dels problemes que Canovelles tenia era que la població estava dividida físicament en dos nuclis principals, la zona de Can Palots i la de Can Xarlet, separats per una via fèrria. La ciutat tampoc no disposava dels serveis mínims, com les xarxes d’aigua corrent i de clavegueram i la pavimentació de carrers i voreres. També hi mancaven espais i equipaments públics, com places, parcs i jardins, el CAP, la biblioteca, el pavelló poliesportiu o un teatre auditori.

Els carrers es van començar a planificar i a urbanitzar adequadament, mentre s’anaven creant espais públics, i a poc a poc s’anaven aixecant els primers equipaments públics. Una de les primeres obres que es van dur a terme va ser l’ampliació del pas per sota de la via del tren, al carrer Diagonal, per millorar la connexió entre els dos nuclis, molt reivindicada pels veïns. 

Cultura, esport i associacionisme

Amb l’inici de la democràcia, Canovelles s’havia convertit en una ciutat dormitori on vivien molts treballadors de les fàbriques veïnes. Bona part dels nous habitants no se sentien identificats amb la seva població, enganxada a la trama urbana de Granollers. La societat civil i les seves necessitats s’organitzaven mitjançant l’associacionisme, on destacaven principalment l’Associació de veïns “15 regiones”, els sindicats UGT i CCOO i les AMPA de les escoles. 

Bona part dels primers regidors democràtics provindran d’aquests moviments, fet que permetrà dur a terme les polítiques socials que reclamaven la població. Al mateix temps, però, l’entrada d’aquestes persones en la política municipal va escapçar les entitats socials i la força que la societat civil organitzada tenia fora de les institucions.

L’associacionisme, la cultura, l’esport i, especialment, la educació esdevindran les eines principals per enfortir i desenvolupar la cohesió i la construcció d’una identitat col·lectiva. Per aconseguir-ho, a més de construir els equipaments necessaris, es va haver de planificar i impulsar una programació que anés en aquest sentit. Canovelles va ser el primer poble que va aplicar la immersió lingüística, i les famílies van ser les primeres que hi estaven interessades, ja que volien que els seus fills dominessin les dues llengües oficials perquè tinguessin més oportunitats.  

En l’ambit educatiu es va impulsar la creació de noves escoles amb programes educatius innovadors, seguint el camí obert per l’equip acadèmic de l’escola Jacint Verdaguer. Actualment hi ha diversos centres educatius, com les escoles bressol Sant Jordi i Marta Mata; les escoles de primària Congost, Quatre Vents, Jacint Verdaguer i Joan Miró; els instituts d’educació secundària Domus Olivet i Bellulla, i l’Escola d’adults. 

Al llarg d’aquest temps, també cal destacar l’experiència del Servei d’Activitats Esportives (SAE), en col·laboració amb els diferents clubs esportius, que ha desenvolupat un programa en què els infants i els joves poden experimentar diferents disciplines esportives.

En l’àmbit cultural i associatiu, Canovelles ha experimentat un gran creixement. S’han construït d’equipaments com el Centre Cultural, el Centre Cívic, la Biblioteca Frederica Montseny, el Teatre Auditori de Can Palots, l’Escola d’Adults, el Pavelló Esportiu Ca la Tona, el Pavelló Esportiu Tagamanent, el Centre Esportiu i les piscines cobertes Thalassa.

Les entitats ja existents, com ara la Comissió de Sant Antoni Abad, o d’altres de nova creació, com l’Hogar Extremeño, la Casa de Andalucía, la Colla Gegantera, el Ball de Gitanes, la colla dels Diablots, entre d’altres, i els diferents clubs esportius o la comissió de Festa Major, han aglutinat la població i han ajudat a enfortir la vida i el teixit associatiu.

40 anys de perspectiva

Canovelles ha estat una població dinàmica, en evolució constant. Quaranta anys d’ajuntaments democràtics han donat per molt.

Davant nostre s’obre un nou futur. 

Cal consensuar els reptes per afrontar-los col·lectivament. És necessari continuar potenciant un model de poble cívic, divers i solidari, respectuós amb el medi ambient i el patrimoni cultural, que ofereixi qualitat de vida, habitatge assequible i oportunitats de treball als seus habitants.

Canovelles ha d’esdevenir un nucli atractiu per a les empreses, per al comerç i per a la gent emprenedora, en un nou entorn econòmic respectuós amb el medi i amb el benestar de les persones. 

Cal fomentar el sentiment de pertinença i cohesió social, garantir la igualtat d’oportunitats, i el creixement personal dels seus habitants, a través de la solidaritat i de la justícia social; cal, també, potenciar la memòria del territori i de les persones per tal de bastir una nova identitat col·lectiva.