Canovelles té una història molt llarga. Per aquí hi ha passat molta gent, i cadascuna de les generacions dels seus habitants hi ha deixat petjada. Tota aquesta història encara es pot veure en molts edificis, cases, esglésies i restes arqueològiques que conformen el nostre patrimoni cultural; en definitiva, bona part d’allò que conforma la nostra herència. La nostra obligació és conservar-la i transmetre-la; però també conèixer-la i estimar-la.
Els origens
El jaciment arqueològic de Ca l’Estrada, excavat en dues campanyes entre els anys 2004 i 2015, ens indica que aquesta zona va ser habitada en diferents moments des del neolític fins a l’actualitat. En les excavacions es va documentar un primer assentament neolític (5.500-2.200 aC) amb diferents moments d’ocupació que disposa de la presència de foses, retalls, fogars, 4 fons de cabana amb solera de pedres, quatre enterraments en fossa i l’estàtua menhir. Aquestes evidències ens parla de la presència d’un poblat del neolític antic perfectament estructurat i organitzat, que va ser ocupat en diferents moments al llarg de tot el període neolític. L’assentament va ser segellat per rierades successives que el van preservar fins als nostres dies en un excel·lent estat de conservació, un dels pocs i més complets assentaments de mitjan v mil·lenni aC que coneixem a Catalunya. L’àrea d’habitació estava centrada per quatre cabanes circulars singulars fetes amb solera de pedra, diversos forns domèstics i llars de foc adjacents, així com àmbits d’abocador i nivells d’ús associats. L’àrea de necròpolis, lleugerament separada per un paleocanal, ha proporcionat, fins al moment, quatre sepulcres individuals en fossa amb aixovar.
L’edat mitjana
Al nord-oest del terme municipal de Canovelles, a la vall del riu Tenes i a prop del torrent de can Marquès i el torrent de can Serra, hi trobem els vestigis d’una antiga casa medieval fortificada, la Domus d’Olivet, coneguda popularment com el Castell del Moro. Originalment es va construir una torre circular de defensa construïda al segle X, amb la funció de vigilar i protegir l’encreuament dels antics camins d’Iluro a Aquae Calidae (est-oest) i del que anava cap al nord en direcció a Bigues i Riells i Sant Miquel del Fai. La torre original, construïda sobre un petit turó sobre el torrent va ser ampliada posteriorment amb dos cossos quadrangulars transformant la torre en una casa fortificada o domus. Amb l’ampliació, aquesta domus a més de mantenir la funció de vigilància passarà també a tenir una funció d’habitatge i d’explotació de l’entorn rural.
La Domus va ser abandonada a mitjans del segle XIV després que un incendi la destruís. Entre les restes recuperades en les diverses campanyes d’excavació, en destaca una cota de malla de ferro, actualment al Museu de Granollers.
L’església parroquial de Sant Fèlix de Canovelles la tenim documentada per primera vegada en un document de l’any 1008. Desconeixem com era l’església preromànica que hi havia abans de l’actual, però aquesta, d’estil romànic, va ser construït a finals del segle XI i principis del XII.
El temple és d’una sola nau amb absis semicircular i dues absidioles transversals decorades amb arcuacions llombardes, i amb porta a la façana nord actualment tapiada. Al segle XII es va allargar la nau pel costat de ponent amb una nova coberta de volta de canó i es va construir el campanar d’espadanya. A principis del segle XIII es va construir, al costat de ponent, l’actual façana amb la portalada d’entrada decorada.
La portalada està construïda com un cos sobreposat, emmarcada per dues columnetes sobreposades amb els seus corresponents capitells corintis. Les arquivoltes se sostenen sobre dos pilars i una columna central. Les columnes són estriades i els capitells tenen dues parts de decoració, amb palmes de caràcter corinti i amb ocellots amb diferents posicions. A les impostes, als pilars i a la cornisa del marc de la porta hi ha una decoració d’escacat. A l’arquivolta exterior i entre els pilars, la decoració consisteix en una banda de ziga-zaga.
La Mare de Déu de Bellulla és una talla, antigament ubicada al Santuari de la Mare de Déu de Bellulla (Canovelles), que fou objecte de veneració entre els segles XIII i XX.
Els seus orígens cal buscar-los al segle XIII, on segons la tradició recollida al segle XVIII, una pastora va localitzar en un pou la imatge d’una marededéu. L’any 1279 ja hi havia una primera capella, i la marededéu va agafar fama de protectora de la vista.
El santuari va anar creixent, i les peregrinacions venien de la comarca i de les comarques veïnes.
Al segle XV els germans Vergós reben l’encàrrec de fer unes taules pintades pel santuari. Actualment es conserven a l’Art Institute de Chicago, als EEUU.
Després de l’administració del santuari per part dels Dominics, l’any 1835 es va desamortitzar, i els béns foren venuts. Actualment la propietat és privada.
L’edat moderna: can Colomer
Es tracta d’una masia documentada des del segle XV avui abandonada, i que va ser declarada BCIL (1991). Prop de la casa es coneixen restes d’una vila romana d’època imperial que mai ha estat excavada. Sí que són visibles les estructures d’abastiment d’aigua de la masia, un aqüeducte d’obra format per una gran arcada que a travessa la riera de can Xirau i una gran bassa on aboca les aigües.
L’estructura de la casa és de planta basilical amb coberta a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana, on en sobresurt una xemeneia.Disposa de planta baixa més un pis, i un segon pis o golfes en el cos central de l’edifici que servia de graner. A la façana hi trobem diferents obertures, una porta adovellada, tres finestres amb llindes de pedra treballada i unes obertures en tres arcs seguits construïts amb maó en el part superior, fruit d’una ampliació més moderna. A l’exterior de la casa hi trobem diferents elements que també eren imprescindibles pel funcionament de la masia.
Una mica apartada de la casa també disposa d’una era de planta circular amb terra de cairons al costat de ponent, i amb una tanca feta en maçoneria de pedra acabada amb maons al costat nord-oest. Aquesta era es conserva sencera i bastant espectacular.
La plana del Vallès ha estat sempre una bona àrea pel conreu cerealístic, de vinyes o d’oliveres, i les masies han estat un el model d’explotació d’aquest territori. Bona part de les masies actuals les trobem documentades a partir del segle XIII-XIV, si bé és més que possible que ja existissin amb anterioritat.
Aquestes masies o cases de pagès tenen algunes característiques en comú. L’estructura de la casa és de planta rectangular amb coberta a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana. Totes elles estan encarades a migdia per aprofitar el màxim d’hores de sol, i a vegades disposen de rellotges de sol a la façana de factura moderna. Disposen d’una era externa per batre el cereal, i diferents elements per a l’obtenció d’aigua de l’exterior, sigui en forma de pous o mitjançant basses i canalitzacions d’aigua.
Canovelles disposa d’alguns elements força interessants de l’època industrial. El primer element que configuraria aquest conjunt seria la torre de les Àguiles o can Carrancà; una casa de finals del segle XIX amb unes característiques típiques del modernisme. El segon element a contemplar seria Can Duran, no tant la casa en si, de mitjans del segle XX, com alguns elements de la casa antiga referents a aquest període com la tanca amb forjat de ferro, o la barana. El tercer punt seria l’antic Ajuntament, un edifici construït ex professo per albergar les dependències municipals en aquest moment de modernització. El quart element seria el Veïnat de can Cuana, un conjunt de sis cases adossades entre elles que naixeran com a humils habitatges i centres d’explotació agrària a la segona meitat del segle XIX. El darrer element seria el Pont de ferro del Ferrocarril que travessa el riu Congost entre Canovelles i Granollers. Es tracta d’una important obra d’enginyeria civil de la segona meitat del segle XIX vinculada amb la via fèrria de Sant Joan de les Abadesses, que cal reivindicar i valorar.
Canovelles, avui
Canovelles també disposa d’edificis avantguardistes, d’arquitectes reconeguts i amb guardons internacionals.
El primer element és la casa de Can Serres, al carrer Bellmunt. Es tracta d’un habitatge unifamiliar dissenyat per la firma d’arquitectes MBM, arq. En destaca la seva forma i la seva utilitat. El segon element és el Centre Cívic, un equipament cultural de propietat municipal construït el 1983 a la plaça Joventut. Un edifici que destaca per la seva funcionalitat i versatilitat. El tercer element seria la Nau Simó, una nau industrial d’ús privat destinada a la logística i que va ser reconeguda amb un premi FAD a edificis de nova planta de 1989. Un darrer element seria la Caserna de la Guàrdia Civil, un edifici d’habitatge plurifamiliar i de serveis, construït el 1985 i propietat de l’estat Espanyol. Cal destacar la seva planta que té la forma d’un tricorni utilitzat pel cos de la Guàrdia Civil.
