L’Edat mitjana a Canovelles
Sant Fèlix i la domus d’Olivet
Canovelles a l’Edat mitjana
El romànic de Sant Fèlix
L’església parroquial de Sant Fèlix de Canovelles la tenim referenciada per primera vegada en un document de l’any 1008. L’església és d’estil romànic, i va ser aixecada a finals del segle XI o principis del XII. Originalment era d’una sola nau amb un absis semicircular i dues absidioles transversals decorades amb arcuacions llombardes; i amb una porta a la façana nord actualment tapiada. Posteriorment es va allargar la nau pel costat de ponent amb una nova coberta de volta de canó, i es va construir un campanar amb forma d’espadanya. Finalment, a principis del segle XIII es va construir l’actual façana amb la portalada d’entrada decorada que es pot veure a l’actualitat.
El santuari de Bellulla
La Mare de Déu de Bellulla, antigament ubicada al Santuari de la Mare de Déu de Bellulla, fou objecte de veneració des del segle XIII. L’any 1279 ja tenim constància de l’existència d’una primera capella. Al segle XV els germans Vergós varen rebre l’encàrrec de fer unes taules pintades pel santuari, que actualment, es conserven a l’Art Institute de Chicago, dels EEUU. Després de l’administració del santuari per part dels Dominics, per ordre del govern de l’estat espanyol l’any 1835 es va desamortitzar, i els béns foren venuts i dispersats. Actualment és una propietat privada.
Mare de Déu de Bellulla. Actualment la talla original està desapareguda
Taula pintada representant a Santa Àgueda; obra de l’escultor Rafael Vergós. Actualment, amb la taula de Santa Llúcia, s’exposa a l’Art Institute of Chicago (EEUU). Originalment es trobaven al santuari de Bellulla
Església romànica de Sant Fèlix. Declarada Bé d’Interés Local. És un magnífic exemple de construcció romànica del segle XII. Conserva una portalada amb elements escultòrics d’una qualitat excepcional
Què sabem de la Canovelles medieval?
El professor Jaume Dantí ens ho explica
Sabies que…
el final de la imatge de la Mare de Déu de Bellulla va ser del tot inesperat?
Ara fa uns anys, Eustaqui Casals Margall, de Granollers, a partir d’una fotografia, va recordar com va coincidir amb la imatge per casualitat… Quan era jove, a la dècada dels anys quaranta del segle passat, la seva família tenia una foneria prop de l’estació del Nord. Un dia, ben d’hora del matí, varen portar un sac amb objectes per a fondre, i ell, tafaner de mena, va remenar al seu interior i va descobrir la imatge d’una Mare de Déu. En tornar de l’escola va voler recuperar-la, però ja era massa tard; la imatge ja era fosa, amb la resta d’objectes del sac.
Els senyors del casal d’Olivet
Els principals senyors feudals de Canovelles durant l’edat mitjana varen ser la família dels Riudeperes. Aquests varen habitar la domus d’Olivet (coneguda també com el castell del Moro de Can Marquès), una casa fortificada, originària de finals del segle X, destinada a controlar les antigues vies romanes del Vallès oriental. La seva existència remarca la importància geoestratègica de Canovelles pel que fa al control del territori. La domus va ser excavada en diferents ocasions, oferint uns materials molt interessants, fonamentalment datats en el moment final d’ocupació, entre els segles XIV i XV, quan un incendi la va destruir completament. Entre les restes recuperades destaca la indumentària d’un cavaller armat, amb la seva cota de malla, armadura de ferro, llances i guarniments de luxe pel cavall; ceràmica decorada, joies, etc… que actualment són dipositades al Museu de Granollers.
Cota de malla i penjoll trobats al jaciment de la domus d’Olivet, durant les excavacions realitzades l’any 1997. Els originals es troben dipositats al Museu de Granollers
