La transformació urbanística i social

Durant la segona meitat del segle XX Canovelles experimenta una gran transformació del seu teixit social i urbanístic. Al sector de Can Xarlet, on antigament tan sols hi havia algunes cases de pagès i el Molí de la Sal, es varen començar a edificar cases de planta baixa (encara en podem veure alguna als carrers de Sant Josep, del Pont, Montseny, Sol…). A partir dels anys 60 començarà la construcció de grans blocs de pisos que donaran cabuda a una gran nombre de treballadors i treballadores vinguts d’altres parts de l’Estat Espanyol, que s’instal·laran al municipi amb tot el seu bagatge cultural, divers i intens; i que provocarà, com en d’altres poblacions, un sotrac difícil de gestionar per la població autòctona. A mesura que van passant els anys es produeix una simbiosi de costums. “Els altres catalans”, que reivindicava Francesc Candel, han sabut integrar-se, amb molt d’esforç, a una terra que els hi ha donat acollida. 

Canovelles esdevé un poble d’acollida. Al voltant de l’any 2000 aquest fet migratori es torna a repetir, ara amb l’arribada de persones provinents d’altres indrets del món. De nou aquest sotrac difícil de gestionar, provoca la transformació d’un poble, que es va adaptant a les noves necessitats i entén que la seva diversitat cultural és la seva riquesa i per tant la seva singularitat. I una altra vegada l’ànim d’uns i d’altres esdevindrà la llavor d’una nova identitat, arrelada a la memòria de la terra i de la seva gent, la que ha vingut i la que ja hi era: l’orgull de ser de Canovelles.